Aura Gutiérrez

Nascuda a Cartagena de Indias, Colòmbia. Als 12 anys va entrar a formar part del Coro de Comfenalco, sota la direcció d’Edgar Avilán. El 1996 es va revelar la seva inclinació per la música antiga en escoltar per primera vegada la Choral de Notre Dame de París a la Capella del Claustre de Santa Clara. El viu contrast entre l’Ofici de Maitines del Cor de Notre Dame de París i els tambors d’ancestres africans als carrers de la Ciutat Vella, l’ha acompanyat i inspirat a través de tota la seva carrera musical. Va prendre cursos de teoria musical mentre va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Cartagena. El seu pas per la Facultat d’Humanitats va quedar interromput per estudiar Canto Lírico amb la mestra Rocío Ríos a la ciutat d’Ibagué, i el 2005, sota la guia dels mestres María Olga Piñeros i Carlos Godoy, va obtenir el seu Diploma en Cant Líric de la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà.

Va ser seleccionada a la sèrie de “Lunes de los Jóvenes Intérpretes” de la Biblioteca Luis Ángel Arango de Bogotà cantant un repertori consagrat a compositors hispanoamericans (Lleó, Guastavino, Montsalvatge, Galíndez, Mejía, Grenet). Va cantar el personatge de Belinda a “Dido & Aeneas” d’Henry Purcell; Disinganno a “Il trionfo d’il tempo e del Disinganno” de G. F. Händel sota la direcció de Federico Sepúlveda. Ha estat solista amb l’Orquestra de Cambra de la Pontifícia Universitat Javeriana dirigida per Alejandro Zuleta. Solista amb l’Orquestra Simfònica de Colòmbia dirigida per Eduardo Carrizosa; presentant-se al Teatre Colón de Bogotà, Auditori Jorge Tadeo Lozano i a l’Auditori León de Greiff de la Universitat Nacional de Colòmbia.

Ha cantat sota la direcció de Dominique Vellard, Giorgio Paronuzzi, Andrea Marcon, Hervé Niquet, Gabriel Garrido, Anthony Rooley, entre d’altres. Aura va ser cofundadora de l’Ensamble La Boz Galana (labozgalana.com), amb el qual va estrenar el seu primer treball discogràfic “En fiesta tan alegre”, amb nadales de Matías Durango (1636-1698). És membre actiu del Vokalensemble La Cetra de Basilea dirigit per Andrea Marcon. El 2015 va realitzar el seu debut amb el personatge Abra a l’oratori de Vivaldi “Juditha Triumphans” amb el Ballet Basel al Theater Basel.

Fernando Guimarães

Nascut a Oporto, el tenor nominat als Grammy Fernando Guimarães va completar la llicenciatura de cant a la seva ciutat natal i va anar guanyant premis als principals concursos de cant del seu país. Com a guanyador de L’Orfeo International Singing Competition, va cantar el paper protagonista d’aquesta òpera de Monteverdi a Mantova, en el 400è aniversari de la seva estrena, interpretant-lo de nou en l’aclamada nova producció de Robert Carsen per a l’Òpera de Lausanne el 2016. També ha estat premiat al Cesti International Competition for Barque Opera, a Innsbruck.

Guimarães col·labora habitualment amb L’Arpeggiata (Christina Pluhar), Les Talens Lyriques (Christophe Rousset), Capriccio Stravagante (Skip Sempe), Les Muffatti, Al Ayre Español (Eduardo Lopez-Banzo), Concerto Köln, Orquesta Barroca de Sevilla, Pygmalion (Raphäel Pichon), Cappella Mediterranea i Clematis (Leonardo García Alarcón), etc. La seva discografia inclou enregistraments per als segells Virgin, Linn, Alpha, Ricercar, Naxos, Ramée, SWR i Ambronay Editions.

Va cantar el paper principal d’Orphee a “La Descente d’Orphee aux Enfers” de Charpentier amb Les Arts Florissants; una gira europea amb el paper de Noè a l’oratori “Il Diluvio Universale” de Michelangelo Falvetti (Cappella Mediterranea); el paper de Teseo a l’òpera “Elena” de Cavalli, pel Festival d’Aix-en-Provence; els seus debuts a la Philharmonie de Berlín (en un programa de Monteverdi amb la Freiburger Barockorchester) i al Queen Elizabeth’s Hall, a Londres, amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment; i el paper de Fenton al “Falstaff” de Verdi amb la Gulbenkian Orchestra (Lawrence Foster). La seva interpretació del paper principal a “Il Ritorno d’Ulisse in Patria” de Monteverdi amb la Boston Baroque li va valdre una nominació als premis Grammy a millor gravació d’òpera del 2015.

Els darrers moments destacats de la carrera de Guimarães inclouen el seu debut amb la Nederlandse Bachvereniging, amb la “Matthäus-Passion” de Bach; el paper de Tamese a l'”Arsilda” de Vivaldi (Collegium 1704/Vaclav Lúks); una nova producció de “L’Orfeo” de Monteverdi al Teatro Regio di Torino; i el seu retorn al paper d’Ulisse en una nova producció aclamada per unanimitat de la companyia australiana Pinchgut Opera.

Hugo Oliveira

Originari de Lisboa, Hugo Oliveira ha especialitzat el seu repertori en els segles XVII-XIX, i ha cantat sota la direcció de Ton Koopman, Franz Brüggen, Paul McCreesh, René Jacobs, Jordi Savall, Michel Corboz, Vaclav Luks, Giuliano Carella, François-Xavier Roth, Wayne Marshall i Jaap van Zweden.

Les seves aparicions inclouen orquestres i conjunts com l’Akademie fur Alte Musik Berlin, l’Orchestra of the Eighteenth Century, Hespèrion XXI, el Ricercar Consort, la London Symphony Orchestra, el Concertgebouw Orchestra, la Wroclaw Baroque Orchestra, la Nederlands Bach Society, el Collegium 1704, L’Arpeggiata, el Ludovice Ensemble, l’orquestra del Gulbenkian i l’Orquestra Sinfónica Portuguesa. Les seves aparicions a l’escenari inclouen la prestigiosa sèrie NPS al Concertgebouw Amsterdam, el Festival a Aix-en-Provence, Ambronay Festival, Staatsoper Berlin, Vienna Konzerthaus, Praga Rudolfinum, London Barbaican Center, Centro Cultural de Belém, Fundação Calouste Gulbenkian i Teatro Nacional de São Carlos. Hugo Oliveira va participar en diversos enregistraments com “French Bass Cantates” amb Ludovice Ensemble

Hugo Oliveira ha participat en diversos enregistraments com “French Bass Cantates” amb el Ludovice Ensemble (Miguel Jalôto), “Brockes Passion” de Keizer amb Les Muffatti (Peter van Heyghen), l’òpera “Un Retour” d’Oscar Strasnoy, “Mozart Vesperae Solenne de Confessore & Bach BWV61” amb la Düsseldorf Symphoniker (Toralf Hildebrandt), “Pegaso” de T. Merula amb el conjunt La Galania, i “Mediterráneo”
amb la Cappella Mediterranea sota la direcció de Leonardo García Alarcón.

Alice Borciani

La soprano Alice Borciani comença els seus estudis musicals de trompeta al conservatori de la seva ciutat natal, Reggio Emilia (Itàlia), passant després a estudiar cant líric i especialitzant-se en cant barroc amb Monica Piccinini. El 2012 obté el seu diploma de màster amb matrícula d’honor a la Schola Cantorum Basiliensis, on estudia amb Gerd Türk. Al mateix institut suís, ja el 2021, obté un màster amb especialització en pedagogia. Així mateix, ha rebut classes de Carlos Mena, Margreet Honig i Roswitha Müller.

El 2005 guanya el primer premi al concurs ¨Premio città di Padova¨, el 2010 el tercer premi al Concurs de Cant Barroc Francesco Provenzale a Nàpols, i el 2013 el primer premi al Handelfestspiele de Göttingen juntament amb l’ensemble Cafebaum.

Alice Borciani ha cantat com a solista i en conjunts vocals a nombrosos teatres i festivals de música a Itàlia i la resta d’Europa com ara la inauguració de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Festival de Salzburg, Festival Resonanzen de Viena, Festival Oudemuziek d’Utrecht, Bachfest de Leipzig, Theater Basel, Teatre comunale di Modena, Potsdam Schlosstheater, Arena di Verona, Festival de música barroca Missions de Chiquitos – Bolívia, o FEMÀS de Sevilla entre d’altres.
Actualment col·labora amb multitud d’ensembles entre els que destaquen amb La Cetra Vokalensemble, Balthasar-Neumann Chor, Zürcher Sing-Akademie, Vox Luminis, Capella Reial de Catalunya i el Choeur de Chambre de Namur.

Recentment ha guanyat una beca per assistir al Màster “Política Cultural i Dret del Patrimoni Cultural” a la Universitat de Basilea.

Anna Casademunt

Sóc violagambista i professora formada en els camps d’educació musical primerenca. Filla de mestra i de músic.

Sóc llicenciada en interpretació de música antiga a l’Escola Superior de Música de Catalunya i amb un màster en Pedagogia Musical, Musicologia i interpretació de la música antiga a la mateixa escola i a la Universitat de Barcelona; i el Màster de Professorat de Secundària (especialitat música).

Em vaig formar a l’Institut Gordon España on vaig estudiar la Music Learning Theory de E. Gordon (nivells I i II) i vaig obtenir la certificació de professora d’Educació Musical Primerenca, i posteriorment obtinc la certificació Early Childhood Music per el Gordon Institute (GIML) a la Temple University de Philadelphia als EUA. També m’he format amb el mètode “Música per créixer” d’Eulàlia Abad i Mireia Calduch a el Musical de Bellaterra.

Tinc experiència com a docent a secundària i primària, i actualment sóc professora de sensibilització musical en diferents centres de Barcelona.

Amb la viola formo part de diversos conjunts de música antiga com La FerlandinaThe voice of the violIn Nomine Conjunt de violes, i he col·laborat en diverses ocasions en altres conjunts dedicats a la interpretació històrica, com ara Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya, que dirigeix Jordi Savall, entre d’altres.

El 2021 creem Ars Menuda, juntament amb el guitarrista Juan Pablo Bettinotti.

Marc Díaz

Als 9 anys ingressa a l’Escolania de Montserrat, on descobreix i s’apassiona per la polifonia del Renaixement, però també per la música coral de compositors com Cererols, Casanoves, Händel, Mendelssohn o Brahms, entre d’altres. A l’Escolania hi estudia, a més, violoncel, piano i orgue.

Actualment, desenvolupa aquesta passió al capdavant del Cor Cererols, cofundat i dirigit per ell mateix des del 2018, amb el qual ha enregistrat recentment el disc Cum Silentio, reconegut pels premis internacionals ICMA 2021 com un dels millors discs de música coral del 2020. També dirigeix el cor GAC, treballa com a preparador de cor pel Festival Bachcelona i col·labora ocasionalment amb el Cor Francesc Valls.

Com a organista, ha col·laborat amb els principals cors, orquestres i festivals de música catalans, com l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Vespres d’Arnadí, la Jove Capella Reial, l’Ensemble O vos omnes, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona o Lieder Càmera. També ha treballat com a organista i clavecinista al Teatre Lliure, sota la direcció de Ll. Pasqual, i forma duet amb el trompetista S. Marquillas.

Ha estudiat direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb els mestres J. Vila i J. Duijck, obtenint una Matrícula d’Honor pel seu concert de final de grau, en el qual dirigeix l’Officium Defunctorum de T. L. de Victoria. Allà també segueix estudiant orgue i música de cambra amb O. Candendo i J. de la Rubia. Posteriorment, es trasllada a Estocolm per seguir estudiant direcció de cor al Reial Conservatori d’Estocolm amb F. Malmberg, on finalitza els seus estudis dirigint el Cor de la Ràdio de Suècia en el seu concert final.

Marta Mathéu

Dotada d’un rotund sentit de la musicalitat i un inqüestionable domini del seu instrument, la soprano Marta Mathéu esquiva qualsevol intent de ser encasellada. En els últims anys està recollint els fruits d’una sòlida carrera, i rep elogis de procedències tan diverses com ho és el seu repertori. Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall a diferents escenaris europeus (entre ells, la Philharmonie de París). Al concurs Tenor Viñas del Liceu va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart, i recentment ha incorporat alguns dels principals rols d’òperes de Puccini, Rossini i Wagner.

Com a intèrpret de música espanyola ha estat premiada la seva gravació en el paper protagonista (Francina) de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, la primera completa des de la que va protagonitzar Montserrat Caballé l’any 1964. A més, manté una constant activitat liederística en companyia de pianistes com Albert Guinovart, qui va acompanyar Victòria dels Àngels en els seus recitals. En el camp simfònic i l’oratori, ha interpretat, entre moltes altres partitures, la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler sota batutes com Gustavo Dudamel i Victor Pablo Pérez. Al llarg de la seva carrera ha actuat també dirigida per Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi. S’ha format amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger. Ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real, el Liceu de Barcelona, la Philharmonie de París i el Concertgebouw d’Amsterdam. La seva formació musical es va iniciar com a pianista i organista.

A més del Concurs Francesc Viñas (2008, Premi al millor intèrpret de Mozart, Premi al millor intèrpret espanyol i Premi del públic, entre d’altres), ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (Premi del públic). L’any 2011, l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar el Diploma al Mèrit Cultural per la seva trajectòria internacional i la tasca d’ambaixadora de la seva ciutat natal. Actualment és membre del Senat de Tarragona.

Mathéu ha gravat per Alia Vox, KLASSIC, Brilliant, Naxos i Opus Art i és professora de Cant al Conservatori del Liceu des de l’any 2014.

Montserrat Martorell

Montserrat Martorell Fabregat, és nascuda a Tortosa (Tarragona) on va realitzar els estudis fins a final del batxillerat. Posteriorment es va traslladar a Barcelona on va cursar estudis superiors i es va llicenciar en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona. És Diplomada en el Mètode de treball Corporal Cos-Art per la Generalitat de Catalunya i l’Escola de Treballs Corporals i Artístics de Barcelona. Màster en Prevenció de Riscos Laborals UOC (2009-11).

Al final de la dècada dels 80 inicia la seva aproximació a les tècniques de treball corporal a l’Escola de Treballs Corporals i Artístics de Barcelona (ETCAB). Allò que va començar com una curiositat va anar transformant-se en la seva dedicació personal i professional. Al costat de Yiya Díaz, directora de l’ETCAB, va tenir l’oportunitat de formar-se amb el Mètode Cos-Art, tècnica de treball corporal especialitzada en el moviment conscient per a músics, cantants i directors d’orquestra i cors.

Ha col·laborat i donat classes de cos a diverses institucions catalanes des dels anys 90 fins l’actualitat. Entre altres va col·laborar en la mateix Escola en la que es va formar L’ETCAB, així com l’escola Eòlia i més recentment amb l’Aula de Cant i l’Òpera de cambra de Sant Cugat. Ha impartit classes en diversos Conservatoris d’arreu de Catalunya com el de Reus, Tortosa i Girona.

Ha participat en els cursos d’estiu de la ETCAB, Sitges (2001-02), ha impartit cursos de cos i moviment en el Postgrau de psicomotricitat de la URL (2004-06), cursos de consciència corporal i tècnica de moviment per a professors de música als Conservatoris de Sabadell i Tarragona, curs de Cos i Música al programa de Música Oberta de Sabadell, cursos de formació per a treballadors de l’Ajuntament de Sabadell, etc.

Des de l’any 1999 fins el 2010 va ser professora del Conservatori de Tarragona. Des del mateix any 1999 fins l’actualitat és professora d’Educació Corporal al Conservatori de Sabadell aplicant el programa d’Educació Corporal per a músics, cantants i directors d’orquestra i cors elaborat des del mètode Cos-Art per Y. Díaz.