fbpx

Fernando Guimarães

Nascut a Oporto, el tenor nominat als Grammy Fernando Guimarães va completar la llicenciatura de cant a la seva ciutat natal i va anar guanyant premis als principals concursos de cant del seu país. Com a guanyador de L’Orfeo International Singing Competition, va cantar el paper protagonista d’aquesta òpera de Monteverdi a Mantova, en el 400è aniversari de la seva estrena, interpretant-lo de nou en l’aclamada nova producció de Robert Carsen per a l’Òpera de Lausanne el 2016. També ha estat premiat al Cesti International Competition for Barque Opera, a Innsbruck.

Guimarães col·labora habitualment amb L’Arpeggiata (Christina Pluhar), Les Talens Lyriques (Christophe Rousset), Capriccio Stravagante (Skip Sempe), Les Muffatti, Al Ayre Español (Eduardo Lopez-Banzo), Concerto Köln, Orquesta Barroca de Sevilla, Pygmalion (Raphäel Pichon), Cappella Mediterranea i Clematis (Leonardo García Alarcón), etc. La seva discografia inclou enregistraments per als segells Virgin, Linn, Alpha, Ricercar, Naxos, Ramée, SWR i Ambronay Editions.

Va cantar el paper principal d’Orphee a “La Descente d’Orphee aux Enfers” de Charpentier amb Les Arts Florissants; una gira europea amb el paper de Noè a l’oratori “Il Diluvio Universale” de Michelangelo Falvetti (Cappella Mediterranea); el paper de Teseo a l’òpera “Elena” de Cavalli, pel Festival d’Aix-en-Provence; els seus debuts a la Philharmonie de Berlín (en un programa de Monteverdi amb la Freiburger Barockorchester) i al Queen Elizabeth’s Hall, a Londres, amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment; i el paper de Fenton al “Falstaff” de Verdi amb la Gulbenkian Orchestra (Lawrence Foster). La seva interpretació del paper principal a “Il Ritorno d’Ulisse in Patria” de Monteverdi amb la Boston Baroque li va valdre una nominació als premis Grammy a millor gravació d’òpera del 2015.

Els darrers moments destacats de la carrera de Guimarães inclouen el seu debut amb la Nederlandse Bachvereniging, amb la “Matthäus-Passion” de Bach; el paper de Tamese a l'”Arsilda” de Vivaldi (Collegium 1704/Vaclav Lúks); una nova producció de “L’Orfeo” de Monteverdi al Teatro Regio di Torino; i el seu retorn al paper d’Ulisse en una nova producció aclamada per unanimitat de la companyia australiana Pinchgut Opera.

Hugo Oliveira

Originari de Lisboa, Hugo Oliveira ha especialitzat el seu repertori en els segles XVII-XIX, i ha cantat sota la direcció de Ton Koopman, Franz Brüggen, Paul McCreesh, René Jacobs, Jordi Savall, Michel Corboz, Vaclav Luks, Giuliano Carella, François-Xavier Roth, Wayne Marshall i Jaap van Zweden.

Les seves aparicions inclouen orquestres i conjunts com l’Akademie fur Alte Musik Berlin, l’Orchestra of the Eighteenth Century, Hespèrion XXI, el Ricercar Consort, la London Symphony Orchestra, el Concertgebouw Orchestra, la Wroclaw Baroque Orchestra, la Nederlands Bach Society, el Collegium 1704, L’Arpeggiata, el Ludovice Ensemble, l’orquestra del Gulbenkian i l’Orquestra Sinfónica Portuguesa. Les seves aparicions a l’escenari inclouen la prestigiosa sèrie NPS al Concertgebouw Amsterdam, el Festival a Aix-en-Provence, Ambronay Festival, Staatsoper Berlin, Vienna Konzerthaus, Praga Rudolfinum, London Barbaican Center, Centro Cultural de Belém, Fundação Calouste Gulbenkian i Teatro Nacional de São Carlos. Hugo Oliveira va participar en diversos enregistraments com “French Bass Cantates” amb Ludovice Ensemble

Hugo Oliveira ha participat en diversos enregistraments com “French Bass Cantates” amb el Ludovice Ensemble (Miguel Jalôto), “Brockes Passion” de Keizer amb Les Muffatti (Peter van Heyghen), l’òpera “Un Retour” d’Oscar Strasnoy, “Mozart Vesperae Solenne de Confessore & Bach BWV61” amb la Düsseldorf Symphoniker (Toralf Hildebrandt), “Pegaso” de T. Merula amb el conjunt La Galania, i “Mediterráneo”
amb la Cappella Mediterranea sota la direcció de Leonardo García Alarcón.

Alice Borciani

La soprano Alice Borciani comença els seus estudis musicals de trompeta al conservatori de la seva ciutat natal, Reggio Emilia (Itàlia), passant després a estudiar cant líric i especialitzant-se en cant barroc amb Monica Piccinini. El 2012 obté el seu diploma de màster amb matrícula d’honor a la Schola Cantorum Basiliensis, on estudia amb Gerd Türk. Al mateix institut suís, ja el 2021, obté un màster amb especialització en pedagogia. Així mateix, ha rebut classes de Carlos Mena, Margreet Honig i Roswitha Müller.

El 2005 guanya el primer premi al concurs ¨Premio città di Padova¨, el 2010 el tercer premi al Concurs de Cant Barroc Francesco Provenzale a Nàpols, i el 2013 el primer premi al Handelfestspiele de Göttingen juntament amb l’ensemble Cafebaum.

Alice Borciani ha cantat com a solista i en conjunts vocals a nombrosos teatres i festivals de música a Itàlia i la resta d’Europa com ara la inauguració de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Festival de Salzburg, Festival Resonanzen de Viena, Festival Oudemuziek d’Utrecht, Bachfest de Leipzig, Theater Basel, Teatre comunale di Modena, Potsdam Schlosstheater, Arena di Verona, Festival de música barroca Missions de Chiquitos – Bolívia, o FEMÀS de Sevilla entre d’altres.
Actualment col·labora amb multitud d’ensembles entre els que destaquen amb La Cetra Vokalensemble, Balthasar-Neumann Chor, Zürcher Sing-Akademie, Vox Luminis, Capella Reial de Catalunya i el Choeur de Chambre de Namur.

Recentment ha guanyat una beca per assistir al Màster “Política Cultural i Dret del Patrimoni Cultural” a la Universitat de Basilea.

Manel Valdivieso

Nascut a Barcelona, cursa els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als Conservatoris de Badalona i Barcelona. Completa la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros-Marbà.

Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, com La Coruña, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional, Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castilla y León, Santiago de Compostela, Córdoba, Sevilla, Principado de Asturias, Málaga, Balears, etc… Paral·lelament ha desenvolupat una exitosa trajectòria operística que l’ha dut a debutar, entre altres,  al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, a l’Òpera Nacional de Korea (Seul) i a l’Òpera de Washington DC.

D’entre la seva activitat recent en destaquen nombroses presències a la Temporada estable de la Simfònica de Frankfurt-Oder (BSOF-Alemanya), BOS (Orquestra Simfònica de Bilbao), OFM (Orquesta Filharmónica de Málaga), OCG (Orquesta Ciudad de Granada), ORTVE i L’Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa). Ha estat el titular de l’aula de Direcció d’Orquestra al Musikene de 2010 a 2013 i actualment és professor al Conservatori Superior del Liceu (Barcelona).

És el Director Artístic de la JONC des de 2001.